Una llei o un decret òmnibus és aquell instrument legal que engloba múltiples mesures de diferents àmbits en un mateix paquet normatiu. Acostuma a ser una estratègia espremuda pels governs en moments políticament complexos, en què no tenen una majoria estable, ja que es presenta com un tot o res. En el cas del decret òmnibus votat al Congrés dels Diputats dimecres passat, el Govern del PSOE i Sumar hi va incloure solucions tan diverses com l’actualització de les pensions, ajuts als afectats per la DANA mortal de València o una pròrroga de sis mesos als ajuts al transport públic. Tres mesures que, per separat, segurament no tindrien cap vot en contra però que, en ser incloses en un sac, van topar amb el vot contrari del PP, Junts i VOX.
De vegades, als partits polítics no els fa cap recança negociar entre ells com si es tractés d’un intercanvi de cromos, sense tindre del tot present que al darrere hi ha els ciutadans. Incloure massa mesures en una mateixa proposta posada a votació no sembla massa lògic ni saludable, però votar que no a mesures com algunes de les que es van tombar dimecres és aferrar-se el joc polític amb una certa irresponsabilitat.
El cas és que, siga com siga, els ciutadans s’han quedat de moment sense uns beneficis indiscutibles, i el Govern haurà de negociar amb una part de l’oposició nous decrets per a tirar endavant millores que no poden quedar-se al calaix ni durar tres setmanes, com ha passat amb la gratuïtat de l’Avant entre Tortosa i Barcelona.
